Es localitza a la particla de la Pedrera. Està format per diversos bancals; la casa se situa al centre de la finca (720.450-4.367.200) . Al plànol de 1929 vegem com presenta dos accessos: un que contlueix amb l'eix de la façana principal, i l'altre que comunica amb el pati posterior de la casa.

El conjunt d'edificacions està format per la vivenda dels propietaris, dues crugies disposades en forma de L que conformen un pati en la part posterior de la casa on es localitzaven els serveis de l'expl otació agrària, i per últim trobem adossats el motor i la bassa.

L'edifici principal, segons el testimoni oral dels seus propietaris, va ser construït l'an y 1919. L'any 1994 es va fer un a restauració integral del cos principal, tot i atorgant a les façanes el seu aspecte original i recuperant el color d'acord amb la informació facilitada per cates, encara que la seua distribució interior es va transformar per complet. Es tracta d'un edifici de dues plantes, que s'estructura en base a tres crugies paralleles a la façana, on les línies cie càrrega estan formades per pilars i jàsseres, amb la qual cosa s'aconsegueix una major llibertat a l'hora de planificar la distribució dels espais interiors.

Però, tot i això , en la distribució dels espais encara manté el correclor central com a eix organitzador de l'espai i l'escala situada a un costat de la segona crugia, cosa que es pot entendre com una reminiscència de la tipologia de casa popular establerta per l'Acadèmia al segle XVIII (DEL REY, 1990b:538).

Adossada al costat dret, i alineada amb la façana principal trobem la torre-mirador, que sobreix en alçada respecte a la casa. Les cobertes de la casa i de la torre són de teula àrab estructurades en quatre faldons.

 

 
Façana principal amb la torre-mirador

 

 

Les façanes es caracteritzen per la simetria en la disposició dels elements.
Els panys de paret es delimiten per un sòcol en la part inferior, per un encarreuat fingit en els cantons i per un a cornisa en la línia de la coberta.
Presenten tres obertures en cadascuna de les plantes. La façana principal presenta com a element definidor un a cornisa que marca la divisòria de les dues plantes, però alhora reforça l'horitzontalitat de l'edifici en recórrer els repeus dels balcons, el pòrtic d'accés i la torre, afavorint d'aquesta manera la integració de la torre. Totes les obertures apareixen rematades per una placa amb elements florals que conté en el centre un tríglif d'estil "sezession" que, tot atenent la data de construcció de l'edifici, s'empra d'una manera retardatària.

Tot açò es conjuga amb altres elements procedents de l'arquitectura clàssica, com ara les mènsules del pòrtic d'entrada, i els frontons que rematen els balcons de la torre-mirador, cosa que atorga a la façana un estil eclèctic. La comparació entre els elements decoratius de la torre, amb línies molt simplificades en l'encoixin atimitat dels cantons, els remats de les obertures, les mènsules..., ens fa pensar en un estil més coetani a la seua data de construcció, ja que arreplega els trets estilístics de l'arquitectura de l'eclecticisme tardà dels anys centrals
de la dècada dels anys vint, caracte ritzat per un atendència a l'estilització i geometrització dels elements arquitectònics, trets que estaven absents del panorama arquitectònic d'uns anys enrere.
En aquest hort trobem certes novetats pel que fa als materials emprats en les estructures, com ara el recurs en el forjat de la primera planta a les biguetes de ferro de perfil laminat en que sustenten els revoltons de rajola plana en substitució de la fusta, mentre que en el forjat de la coberta es recorre encara a les biguetes de fusta i entabacat de rajola .
Tot i qu e l'interior de l'edifici es troba totalment transformat, algunes fotografies facilitades pels propietaris ens mostren l'aspecte original d'alguns àmbits. El hall es decora a la manera clàssica presidit amb una estructura d'arc entre llindes, d'acord amb el mod el serlià,
sustentada per dues columnes dòriques fetes amb estuc. Hi havia un sòcol de taulells ceràmics de Manises pintats amb trepa, d'estil renaixentista inspirat en els alicatats del Col-legi de Corpus Christi de València, edifici paradigmàtic del darrer renaixement valencià.

Tal i com vegem a la fotografia, travessant el vestíbul, les portes encristallades del fons tancaven una saleta. Els paviments eren de rajols hidràulics. Tot i travessant l'arc del vestíbul, a la segona crugia a mà dreta, ens trobem amb l'escala que dóna accés a la planta superior, amb graons de marbre i balustrada de fundició, que comunicava directament amb el saló de la casa que ocupava la part central de la planta, al voltant de la qual es distribuïen les diferents cambres. De la decoració d'aquest saló cal ressaltar el sostre neogòtic fet amb biguetes de fusta suportades per uns cans representant animals fantàstics. Una vegada més es torna a observar el recurs al sòcol de taulells ceràmics amb decoració neo-renaixentista. Per tant, també en la decoració interior trobem aquesta barreja d'estils que hem vist pel que fa a l'exterior, motiu pel qual podem parlar d'una arquitectura eclèctica.

 

 
Aspecte orginal de l'interior.

 

A la part posterior de la casa apareix un pati tancat amb un mur construït de maçoneria amb verdugades de rajola. A un dels costats s'adossava un a crugia destinada a estable, que ha estat recentment enderrocada, mentre que a l'altre s'alça de forma perpendicular un cos de dues plantes format per dues crugies. Ací trobem estructures i solucions constructives característiques de l'arquitectura tradicional de la comarca: forjats amb biguetes de fusta i revoltons de rajola i entabacat de rajola a les cobertes. El contrast i la falta de integració que trobem en aquest

hort entre la vivenda i els cossos posteriors, ens fan pensar que aquesta part procedesca d'un antic edifici existent, que apareix citat a l'alçament cartogràfic de l 1900 com a Casa de Rosselló.

I per últim, adossat a un extrem d'aquest cos, ens trobem amb el binomi motor bassa. El motor conserva la torreta per a rebre la llum, i no hem observat cap vest igi de la presència d'un antic fumeral. D'altra banda la bassa està construïda amb un mur de maçons atalusats per la part exterior units amb morter de calç. Per poder accedir hi ha una escala de dos trams de volta de rajola, el primer dels quals condueix a la bassa, mentre que el segon dóna accés a la coberta del motor, que en ser plana s'aprofita com a terrassa.

 

 

 

Hort d'Albinyana. camí d'accés a la façana lateral (cap a 1950)

 

Més informació:

http://huertosanrafael.es/

 

LOCALITZACIÓ ACÍ