Ningú no podia imaginar a l'inici de l'any que, en poques setmanes, les nostres vides canviarien de forma tan contundent. Tampoc el personal sanitari i, menys encara, els Centres d'Atenció Primària, autèntica “primera línia” de la defensa de la nostra salut.
De manera frenètica els Centres de Salut van haver de fer front a una pandèmia que ningú, ni tan sols l'Organització Mundial de la Salut, va veure vindre.
Sense mitjans adequats, amb el personal bàsic (quan no reduït per la pròpia malaltia) i enmig d'un panorama de moltíssims nervis, notícies terribles i quasi cap certesa, els equips dels Centres de Salut es van veure al límit del col·lapse i, hui en dia, continuen en una situació extremadament complicada i difícil.
Parlem amb el doctor Ricardo Navarro, coordinador del Centre de Salut de Picanya i amb la doctora María Marín, metgessa especialista en Medicina de Família, sobre les dificultats viscudes i sobre la situació actual de l'atenció primària en el nostre municipi.
Anem al principi… Com van ser els primers dies?
Molt difícils. Esta pandèmia no la va veure vindre ningú. Ni el nostre sistema sanitari, ni, vist el que hem vist, el de cap país, estava preparat per a una cosa així.
Després d'unes setmanes d'incerteses, la declaració de l'estat d'alarma va fer saltar totes les alertes. Van ser dies de treball frenètic perquè no hem d'oblidar que, la resta de malalties no van parar amb l'arribada de la pandèmia, per la qual cosa al treball diari, ja intens, es va sumar l'haver de fer front al desafiament provocat per este nou virus.
Una de les primeres mesures va ser controlar al màxim l'entrada al Centre de Salut, una limitació que encara es manté i que algunes persones no entenen. Podeu explicar esta mesura?
Al Centre de Salut acudeixen persones amb patologies de tota mena i, per descomptat persones amb símptomes compatibles amb el COVID. Evitar que el Centre de Salut es convertira en focus de transmissió de la malaltia era i és absolutament clau.
Primer i principal pels malalts, recordem que esta malaltia és especialment greu en persones majors o amb patologies cròniques i el Centre de Salut és punt de trobada d'estes persones, per la qual cosa si no controlàvem l'accés amb la suficient distància, les sales d'esperes podrien ser un focus de contagi. Les consultes telefòniques del principi del matí ens van permetre, i encara permeten, filtrar als pacients que cal veure físicament i citar-los en un interval de temps que garantisca la seua seguretat.
En segon lloc, per a evitar contagis entre personal sanitari, la part presencial de les consultes les hem d'atendre amb l'adequada protecció. Hi ha una dita que resa “el cuidador ha de cuidar-se per a poder cuidar”. Si el personal sanitari caiem malalts… qui atén els pacients?.
Hi ha qui no entén que es reduïsca al mínim l'atenció presencial.
Les consultes telefòniques s'han demostrat com una eina molt útil a l'hora de lluitar enfront de la pandèmia. Un percentatge de l'atenció que prestem als nostres pacients pot resoldre's de manera telefònica, per exemple, les consultes de caràcter administratiu, que són aproximadament un terç, el seguiment de pacients crònics, o afectats per COVID etc. Els experts assenyalen que la proporció ideal és un 70% de consultes telefònica i un 30% presencials, que és aproximadament el percentatge que es dóna en el nostre centre de Salut. També hem prioritzat visites a domicili als nostres pacients més vulnerables, per a evitar que hagen de desplaçar-se al centre i exposar-los a un risc de contagi. A Picanya juguem amb l'avantatge que de ser un poble on els metges coneixem personalment a la majoria dels nostres pacients i això ens permet posar cara a cada persona que telefonem i, en això no ha d'haver cap mena de dubte, si considerem que un pacient s'ha de veure's presencialment, se'l cita i se li atén en persona.
Fins que arribe una possible vacuna, l'única defensa front a la pandèmia són les mesures de prevenció. El virus no s'ha anat, segueix ací i per tant, mesures com la teleassistència eviten el contacte entre pacients.
Però es continua atenent en persona, no és així?
Per descomptat, cada dia atenem un bon nombre de pacients. S'atén de manera presencial, prèvia valoració telefònica, a tota aquella persones que ho necessita, sense excepció. Les consultes del Centre de Salut, no s'han tancat en cap moment, i en elles es veuen pacients diàriament en les millors condicions de seguretat.
La imatge el Centre de Salut buit sembla indicar el contrari.
S'ha reduït l'aforament per a mantindre la distància de seguretat. Intentem ajustar al màxim les cites perquè no calga esperar, demanem als pacients que arriben just a la seua hora i, si cal esperar preferim que es faça a l'aire lliure. Tornem a allò que hem comentat anteriorment… algú voldria estar en una sala d'espera amb persones tossint? Abans era una cosa molt habitual, ara hem d'entendre que, una cosa així, seria l'avantsala d'un gran brot que afectara la nostra població i no hi ha ningú que vulga cuidar més als nostres conciutadans que nosaltres.
Hi ha queixes per l'atenció telefònica, s'estan buscant solucions?
Com hem dit al principi, la situació també és excepcional per a nosaltres, l'atenció telefònica del centre no estava dissenyada per a l'actual volum de cridades. Tant de cridades des de l'exterior com de telefonades realitzades des de l'interior del centre. Ni l'equip tècnic (la centraleta i el nombre de línies) ni la quantitat de personal han permés donar la millor resposta, som conscients d'això i posem en valor la paciència mostrada per la gran majoria dels usuaris.
En estos moments estem treballant a millorar aquest servei, es va crear un correu electrònic, a més, torna a estar en funcionament la sol·licitud de cita prèvia per internet a través de l'app “GVA salut” i estem estudiant la possibilitat d'implementar altres formes de resposta.
Els Centres d'Atenció primària s'han convertit en el front de la lluita contra la pandèmia?
Cert. Ara mateix en el nostre Centre de Salut s'atén els possibles contagiats, es realitzen les proves PCR, es realitza tant el seguiment tant de positius, com el dels seus contactes… parlem d'un volum de més de 25 PCR diàries i un seguiment de més de cent persones. Una càrrega de treball molt notable.
Aquest increment de responsabilitats ha suposat un increment de personal?
Desafortunadament no. És més, les vacances d'estiu i les quarantenes per contacte amb pacients COVID de diferents companys i companyes de tots els estaments del nostre centre, ha reduït la plantilla. El personal disponible ha hagut de fer un gran esforç ampliant el seu horari de treball o, fins i tot, posposant vacances. Amb molt, esta és la major dificultat a la qual ens enfrontem.
Els centres d'atenció primària som ara la primera línia en la lluita contra la COVID però tenim la sensació de ser els grans oblidats en tot aquest procés. Literalment no arribem a tot i això ens genera ansietat i frustració, dues condicions incompatibles amb la pràctica mèdica.
Estem davant una segona ona de contagis?
Les xifres de contagiats així ho indiquen. Afortunadament, tant un major coneixement de la malaltia, com un perfil diferent dels pacients afectats, fan que la situació no siga tan dramàtica com la que vivim en els mesos de març i abril. Ara es detecten casos asimptomàtics i amb això es talla la transmissió. Abans, eixos casos passaven sense detectar.
El que hem de tindre molt clar és que només les mesures de protecció personal: la mascareta, la distància social i la higiene de mans permeten detindre el contagi. No podem baixar la guàrdia, els metges podem diagnosticar i tractar, però la prevenció bàsica recau en tots i cadascun de nosaltres.
Parlant de pacients… Els aplaudiments han donat pas a la frustració i les queixes?
Els aplaudiments van ser molt d'agrair i ens van emocionar profundament. Però ni abans érem herois ni ara som malvats. Som metges de família, coneixem la nostra comesa i entenem perfectament la frustració dels pacients quan intenten contactar amb nosaltres i troben dificultats. Però cal entendre que esta lluita és de tots i totes. S'està produint un canvi en el model de l'Atenció Primària i el personal del Centre de Salut de Picanya està tractant d'adaptar-se a este nou model. No hem deixat de prestar cap servei essencial i, en canvi, hem assumit molts altres. En un mes ha crescut més d'un terç el nombre de consultes que atenem diàriament.
Agraïm la comprensió de la gran majoria de pacients que han tingut un comportament exemplar i que, a més, ens han transmés i ens transmeten el seu suport i col·laboració.
Tanquem esta entrevista tot i agraint l'atenció dels nostres metges i metgesses que, enmig d'aquesta difícil situació, no han dubtat a compartir la seua experiència i també amb una conclusió molt clara: en un municipi com el nostre, pròxim, de molta relació personal, on ens coneixem totes i tots, hem d'entendre que la “bona salut” del centre d'atenció primària suposa la “bona salut” de tot el poble.
A esta “bona salut” del nostre centre mèdic, del nostre poble, hem de col·laborar totes i tots.
La responsabilitat és la clau.
