Amb la posada en marxa del procés de desescalada arriba el moment d'assumir major responsabilitat individual. Disposar de més llibertat, poder eixir al carrer, poder passejar o fer esport o, en la següent fase, poder reunir-se en xicotets grups fa que cadascú i cadascuna de nosaltres haja d'extremar les precaucions.
No contagiar-se és la millor forma de no contagiar.
Protegir la nostra salut és protegir la de les persones que tenim més a prop, la de les persones que estimem.
La desescalada és un procés necessari, però és un procés perillós, un comportament irresponsable, encara que siga d'unes poques persones, pot fer-nos tornar a la terrible situació de malalts, hospitals colapsats i, el més horrible de tot, morts, de fa ben poc.

Falsa sensació d'immunitat, falsa sensació de seguretat
Malauradament assistim a comportaments, afortunadament minoritaris, que realment són molt preocupants. Veiem grups de persones que, sota la sensació d'immunitat, que els pot donar no pertànyer als grups més castigats (majors, malalts...) estan aprofitant estos primers dies de mínimes possibilitats d'eixir al carrer per a reunir-se, quedar amb amigues i amics... estes actituds són perilloses i inacceptables. Suposen un perill perque estes persones, especialment si són joves, poden convertir-se fàcilment en vectors de transmissió de la malaltia.
Cal per tant, a banda de continuar amb el control i, si cal, sanció d'estes activitats, apel·lar a la màxima responsabilitat individual.
Totes i tots hem d'assumir la nostra responsabilitat com a membres d'una comunitat a benefici, precissament, del col·lectiu, de la comunitat, de totes i tots.
Responsabilitat individual, benefici col·lectiu.