El pintor i escriptor Ricard Bastid i Peris, va nàixer a València el 19 de setembre de 1919 i morí en un tràgic accident a Buenos Aires el 23 de maig de 1966, en la plenitud de la seua maduresa personal i artística. La seua inesperada mort en el exili ha suposat la seua permanència en un fosc racó de la història de la nostra cultura.
Un artista de fortes conviccions
Va ser un dels intel·lectuals compromessos sorgits de la República. La seua lleialtat a uns principis ètics, ideològics i democràtics, li van conduir a prendre les armes en defensa de la legalitat republicana. Després de la derrota en la guerra civil, va lluitar contra el règim en la clandestinitat. Como a conseqüència, fou perseguit políticament, empresonat i finalment va haver de partir a l’exili. Va escriure articles polítics, assajos d’estètica i obres literàries testimonials, però fou sobretot en la pintura on va aconseguir plasmar totes les seues inquietuds amb un estil molt personal.
Retratista del sofriment
El mèrit del conjunt de la seua obra – tot i deixant a un costat consideracions purament artístiques o literàries – no és només la seua capacitat multidisciplinària, sinó el seu gran valor testimonial, tot i descrivint el drama humà generat per la guerra civil i captant amb sinceritat les inquietuds d’una generació truncada.
La present mostra té com a finalitat tant rescatar la memòria històrica col·lectiva com la figura de l'autor. Les obres de Bastid es podran veure a la Sala Municipal d'Exposicions del 31 de març al 12 d'abril.