FOLIA “A LA ANTIGA” DE PICANYA

El proper dissabte, 28 de Juny, el Grup de danses Realenc, amb la col·laboració de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Picanya, celebrarà la segona Folia “a l’antiga” al Carrer Sant Francesc.
L’acte consistirà en fer una dansà pel carrer, amb el tabal i la dolçaina, on els balladors i balladores dels grups aniran disfressats de manera tradicional, intentant emular com es disfressarien els valencians i valencianes dels segles XVIII i XIX. La “Folia” començarà a les 20:00h de la vesprada.

Folia “a l’antiga” de Picanya

Una folia, segons els diccionari, és una cançó popular breu. Però en alguns pobles del nostre territori, es diu folia a una modalitat festiva de dansà que es balla, no vestits amb la indumentària tradicional valenciana, sinó disfressats. La folia del carrer sant Josep de Xàtiva n’és un exemple; en les festes d’aquest barri de la capital de la costera es balla un dia la dansà i un altre la folia popular.

El grup de danses Realenc de Picanya, entre els actes de celebració del seu 40é aniversari, proposa el ball d’una folia “a l’antiga” al carrer Sant Francesc, decorat per a l’ocasió.
Com en altres folies, l’acte consistirà en el ball de dansà plana en quadres o parelles al llarg del carrer i un fandango final. El ritme serà trencat ocasionalment pel dolçainer i tabaleter amb la melodia de la jota de Picanya.
La proposta del nostre grup de fer una folia “a l’antiga” suposa disfressar-se imaginant com es disfressaria un valencià o una valenciana entre els segles XVIII i XIX.

Com em disfresse per ballar la folia?
Prenent una base de vestit tradicional, per exemple, d’una banda saragüell, faixa i camisa, o d’altra banda sinagües, falda i cotilla, sobrepose complements (barrets, teixits, objectes, vels, mantons, llaçades, màscares,…) que suggerisquen un possible tema de disfressa de temps passats. Use materials com tela, cartó, espart o altres que ja existien en aquella època.

De què es disfressaven en aquells temps?
Les prohibicions que s’observen als segles XVIII i XIX de disfressar-se, per exemple als carnavals, amb hàbits religiosos o roba de l’altre sexe ens mostren uns costums arrelats. El canvi de sexe, d’edat, de nacionalitat o de grup social era recurrent. També ho era la imitació de l’entorn (els animals, els oficis i els objectes quotidians) o altres temes més cultes com personatges històrics anteriors (romans o medievals) o la mitologia clàssica. Sempre es podia recórrer a anar de desconegut misteriós cobrint-se amb un cobertor com les “botargues” o
amb vel i màscara.